Els Vilars

Arbeca té un terme municipal amb un paisatge contrastat. Per una banda, secà i muntanya baixa que produiexen olivers, atmetllers, cereals i vinyes; d'altra banda, al cotat nord-est, terres que el canal d'Urgell ha convertit amb regadiu. En aquestes terres, s'hi troba un entorn actualment dominat per fruiters o plantacions d'alfals, ordi i blat, allí hi ha una partida denominada Els Vilars, topònim que recull, en aquest cas, l'existència de dos jaciments arqueològics, una vila romana sense excavar, pràctiment inèdita i un poblat de la primera Edat de Ferro, que arribà a l'època iberica fins al segle IV a.c., el qual es el que es tracta en aquest article.

L'assentament es troba a 300 metres s. n. m., envoltat de terres planes que s'extenen cap a llevant i migdia fins la terrassa superior del Segre i cap al nord fins al pre-pirineu; tot el terreny declina suament cap al nord-est, direcció que agafa l'Aixaragall, un antic barranc - avui convertit amb sèquia - de delimita el poblat per el seu costat septentrional. Els Vilars casi no sobresurt del pla que ho envolta, gràcies a la pròpia sedimentació arqueològica que en algun punt arriba als 3 metres. La superfície arqueològica avui es troba dividida entre varis propietaris i del antic puig tan sols hi queden testimonis estrets i allargats a les línees divisories, sobre les que s'hi anat acumulant la pedra que aixeca l'arada; en una cota inferior a la dels camps nivellats s'hi conserva en un estat desigual la fase més antiga.

L'existència del jaciment va ser ignorada fins 1975, data en que ja s'havien consumat les destruccions mencionades. Diverses circumstàncies van impedir en aquell moment l'excavació i no va ser fins 10 anys després que, a causa d'unes noticies que haguessin supossat la seva destrucció definitiva, el Servei d'Arqueològia de la Generalitat de Catalunya va pendre mesures protectives. Desde 1985 es venen realitzan anualment campanyes d'excavació subvencionades per la Generalitat sota la direcció científica del Estudi General de Lleida (Universitat de Barcelona). Els espectaculars resultats obtinguts van forçar un replantejament d'estrategia i objectius: la excavació d'urgència en un jaciment que es presupossava casi arrassat s'ha convertit progressivament en una excavació programada i en un projecte d'investigació.

La gent constuctora del primer poblat es van instal.lar durant la segona meitat de la sèptima centuria, potser cap al tercer quart; van construir les vivendes i el sistema defensiu que tenia que protegir-les: muralles, torres i chevaux-de-frise, i més tard, ho van reforçar exteriorment.